La Garriga de Castelladral fou construïda sobre les runes d'una edificació medieval, però no va esdevenir pròpiament una masia fins a finals del segle XVII.
La construcció de la casa està clarament marcada per l’evolució de la seva història. Els moments de cada una de les èpoques es marquen a les seves pedres i condicionen la construcció de la casa. Analitzant les diferents ampliacions, materials i inscripcions hem pogut descobrir la història real que va viure la casa i com es va anar transformant per adaptar-se a les necessitats de cada època.
La Garriga va experimentar el seu màxim esplendor i creixement a finals del s. XIX, quan l’insecte de la fil·loxera havia destruït la major part de superfície vinícola francesa. Durant dues dècades, la Garriga, lliure encara de la invasió de l’insecte, es va veure molt beneficiada per la desgràcia francesa, convertint-se en un important centre de producció vinícola.
Però la fil·loxera no va trigar a arribar a terres catalanes, amb la conseqüent exterminació de gran part de les vinyes de la casa. L’explotació de vi va quedar molt reduïda i els seus propietaris van dedicar-se a la producció d’oli i gra.
Tota aquesta herència vinícola queda perfectament reflectida en la casa actual, la qual conserva totes les tines i botes originals on s’elaborava el vi, així com el molí i les premses per a l'elaboració de l'oli.
Durant el segle XX la casa no va experimentar cap canvi pel què fa a la seva estructura; els seus propietaris simplement van aprofitar l’edificació existent per viure-hi. L’any 1936, al iniciar la guerra civil, els propietaris van deixar la casa, que va quedar habitada únicament per masovers, i posteriorment abandonada durant tres dècades.
Fins a finals de 1998 no s’inicia la seva restauració, quan es adquirida pels actuals propietaris, la família Roca Barbé, tornant a la Garriga la seva llum i màgia especials que la caracteritzen, respectant en tot moment el seu estil original... un lloc per a la realització de l’esdeveniment més especial.
